Blog és el títol
El títol és blog, perdó, volia dir: el títol del blog ('blog' amb 'g' i no amb 'c'. Per a més informació, si és que la voleu, llegiu en Gabriel Bibiloni) no té cap quevore amb ço que hi puga escriure, o tal volta sí, tot amb tot, depén o no de res o molt. Ols a femta no és cap insult, no és cap mot gros, i sols ofén les majories; sector estricte -i ho dic literalment- de la comunitat catalanolectora a la què no va dirigit este bloG. Jo sóc amant afeccionadíssim (alguns em titllaran de 'radical'... i pel simple fet d'escriure 'radical', mot tabú-prohibit-senyera-indici-sospitós de mena per a les Forces i Companyies d'Orde Públic i d'Intel·ligència Internacional, este blog serà escodrinyat -no és cap castellanisme- a vore si és d'un TERRORISTA, i ho escric amb majúscules -també podeu dir 'en majúscules'- perquè fins els qui condemnem tota mena de violència, vinga d'a on vinga, la faça qui la faça, també podem utilitzar mots tabú sense tindre por a l'empaitament policial...) de les minories, per això m'encisa escriure amb el cos de lletra més gros que se m'hi permet, perquè minoria som les persones que per problemes visuals adquirits a l'HeroiKa Guerra de "Perejil" no podem llegir lletres minitinipetitoniquinis. Sóc un fora de la línia, per això tornaré a repetir allò de "Ols a femta no és cap paraulota", per si de cas l'haguera escrit enllà del vostre camp visual, el qual, davant d'un full guixat, es reduïx tant que el tigre de Calders (relat curt que trobareu a Cròniques de la veritat oculta) us pot estar esperant en barraqueta (consulteu Eugeni S. Reig per a més Info.) dins de l'almari -pronúncia vulgar- (i hi escric 'almari', amb 'l', i no 'armari', perquè estic en contra de les armes, tot i que també he de dir que no crec en les ànimes, també cal aclarir, però emperò > peromperò*, que "arma" en llatí també volia dir 'estri', 'eina', 'aïna'...).
El títol és blog, perdó, volia dir: el títol del blog ('blog' amb 'g' i no amb 'c'. Per a més informació, si és que la voleu, llegiu en Gabriel Bibiloni) no té cap quevore amb ço que hi puga escriure, o tal volta sí, tot amb tot, depén o no de res o molt. Ols a femta no és cap insult, no és cap mot gros, i sols ofén les majories; sector estricte -i ho dic literalment- de la comunitat catalanolectora a la què no va dirigit este bloG. Jo sóc amant afeccionadíssim (alguns em titllaran de 'radical'... i pel simple fet d'escriure 'radical', mot tabú-prohibit-senyera-indici-sospitós de mena per a les Forces i Companyies d'Orde Públic i d'Intel·ligència Internacional, este blog serà escodrinyat -no és cap castellanisme- a vore si és d'un TERRORISTA, i ho escric amb majúscules -també podeu dir 'en majúscules'- perquè fins els qui condemnem tota mena de violència, vinga d'a on vinga, la faça qui la faça, també podem utilitzar mots tabú sense tindre por a l'empaitament policial...) de les minories, per això m'encisa escriure amb el cos de lletra més gros que se m'hi permet, perquè minoria som les persones que per problemes visuals adquirits a l'HeroiKa Guerra de "Perejil" no podem llegir lletres minitinipetitoniquinis. Sóc un fora de la línia, per això tornaré a repetir allò de "Ols a femta no és cap paraulota", per si de cas l'haguera escrit enllà del vostre camp visual, el qual, davant d'un full guixat, es reduïx tant que el tigre de Calders (relat curt que trobareu a Cròniques de la veritat oculta) us pot estar esperant en barraqueta (consulteu Eugeni S. Reig per a més Info.) dins de l'almari -pronúncia vulgar- (i hi escric 'almari', amb 'l', i no 'armari', perquè estic en contra de les armes, tot i que també he de dir que no crec en les ànimes, també cal aclarir, però emperò > peromperò*, que "arma" en llatí també volia dir 'estri', 'eina', 'aïna'...).
